Vicente Castellano (València, 1927) és taxatiu: "París et canvia i a mi em va canviar. Et canvia la manera de pensar, de vestir, fins i tot la manera de caminar. Jo sóc el resultat del meu temps a París". Hi ha viscut durant vint-i-dos anys i allí ha dut a terme una bona part de la seua obra. Fa uns anys va tornar a València i es va integrar en l'equip de professors de l'Escola de Belles Arts. Del seu temps com a mestre té bons records i està agraït a la universitat per la manera com l'ha tractat sempre. "M'he sentit valorat pels professors, encara que cal dir que han estat pocs... Però què hi farem? Vaig retornar a València per les meues filles, perquè pogueren estudiar a la seua terra. Sempre m'ha cridat l'atenció aquesta indiferència de la societat valenciana per la meua obra, fins i tot el poc lloc que he ocupat en la seua història pictòrica. Només hi ha dos pintors valencians que han exposat al saló de la Realité Nouvelle de París: Sempere i jo! I quan ho dius et miren com si hagueres exposat a Catarroja!". Vicente Castellano és un home petit, amb una cara arredonida, un nas important i un bigoti ben marcat. Els seus ulls, blavencs, són molt expressius i et fiten de manera insistent, per veure si has captat plenament la intenció de les seues paraules. En ell es produeix un debat constant entre el que voldria dir i el que diu, entre tot el que voldria explicar i el que al final pensa que és convenient dir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario